Descobrint els estils arquitectònics del Vallès Oriental

Quan parlem del Vallès Oriental també parlem d’art i arquitectura. La comarca és un dels territoris que concentra més varietat d’estils artístics com el modernista, el romànic, el noucentista, el medieval... en tot tipus d’edificis d’èpoques passades.

L’emplaçament estratègic del Vallès Oriental i el seu ric paisatge natural, va permetre que molta població s’hi instal·lés a viure i això s’ha traduït a una àmplia oferta cultural. Avui en dia podem gaudir de múltiples manifestacions artístiques que, sens dubte, són el paradís pels amants de l’art.

El romànic a tocar de casa

L’art romànic, desenvolupat al segle XI i XII a Europa, també va arribar al Vallès Oriental. Prova d’això són les diferents esglésies i monestirs que es conserven amb aquest estil. Per exemple, trobem l’Església de Sant Fèlix de Canovelles, que és un dels pocs edificis de Catalunya del primer art romànic, datada de l’any 1.100. La parròquia està construïda amb una sola nau allargada i té detalls escultòrics de gran valor a la portalada.

 

A Lliçà d’Amunt es troba l’Ermita romànica de Santa Justa i Santa Rufina, inclosa en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’edifici d’una sola nau compta amb un absis semicircular i un campanar de cadireta.

A Sant Miquel del Fai també podem trobar art romànic. Dins el conjunt arquitectònic de Sant Miquel del Fai trobem una església romànica, que és l’única de tota Catalunya construïda dins una balma (cova poc profunda) que es conserva sencera i, també, l’Ermita romànica de Sant Martí del segle IX.

La petjada del gòtic

Pel que fa a l’estil gòtic, de finals del segle XII fins al XV, va deixar la seva petjada al Vallès Oriental en diferents esglésies. D’aquesta manera, trobem l’Església de Sant Esteve de Palautordera, que tot i que inicialment va ser construïda com a romànica i posseïa elements d’aquest estil, la seva façana va ser transformada a l’estil gòtic.

Un altre exemple d'estil gòtic és la Parròquia de Sant Esteve o Santuari de Santa Quitèria de Vilanova del Vallès construïda al segle XVI. Aquesta, forma una sola nau amb dos trams i dues capelles laterals. No obstant això, el seu campanar és d'estil romànic. 

A més, trobem l’Església parroquial de Sant Julià de Palou, al municipi de Granollers.  Aquesta església, com ja em vist en altres casos també va ser inicialment d’estil romànic, però degut a les males condicions en les que es trobava, va ser construïda de nou amb estil gòtic al segle XVI. Així, té una nau amb la teulada més baixa que les parets, un ull de bou i un absis poligonal.

Però el millor exemple del gòtic català és el Monestir de Sant Miquel del Fai. La casa del Priorat, erigida al segle XV, allotjava els monjos durant el període de màxima esplendor de l’abadia. És un edifici molt ben conservat, des del qual es pot observar la impressionant vista de la Vall del Tenes.

El Barroc

Aquest estil arquitectònic, aparegut al segle XVII i XVIII, té presència a diverses esglésies del Vallès Oriental, com Santa Maria de Caldes de Montbui que està distingida com a Bé Cultural d’Interès Local. L’església parroquial compta amb una sola nau i capelles laterals. A més, el campanar és de base octogonal i el portal de la façana té tres columnes salomòniques a cada costat, característiques pròpies d’aquest estil.

D’altra banda, trobem Sant Esteve de la Garriga del segle XVII. Es tracta d'un edifici religiós de planta rectangular i com l’anterior, consta d’una sola nau i capelles laterals. La portalada és d’estil barroc amb una detallada i ornamentada balustrada.

Explora les cases modernistes

Probablement el modernisme és un dels estils que més abunden al Vallès Oriental i és que la burgesia catalana estiuejava en molts dels municipis del territori. D’aquest estil trobem diferents cases com les que es van fer a càrrec de Joaquim Raspall a l’Ametlla del Vallès, a Cardedeu o a la Garriga. 

La majoria d’aquestes cases es caracteritzen per tenir elements ornamentals a la façana, trencadissos de mosaics, tanques de ferro forjat i façanes blanques amb portes i finestres d’obra amb fusteria. A més, en tots els períodes utilitza el totxo per fer llindes i arcades, sovint decoratives, en forma d’escales invertides.

D’aquesta manera, el Vallès Oriental es constitueix com un exemple clar de varietat d’activitats d’oci, culturals, de natura i també d’estils arquitectònics. Per això, els que us agrada l’art i l’arquitectura no deixeu escapar l’ocasió i veniu a descobrir els edificis més interessants!